Vers l'infinit · 20 anys en directe

by Feliu Ventura

/
  • Streaming + Download

    Includes unlimited streaming via the free Bandcamp app, plus high-quality download in MP3, FLAC and more.

    descàrrega gratuïta: només heu d'introduïr el vostre email de contacte
    aquest disc ha estat possible gràcies als mecenes que van aportar part dels ingressos necessaris per poder-lo enregistrar: us l'oferim gratuït a canvi d'una adreça de contacte per enviar-vos informacions de l'artista, però també podeu fer la vostra pettita aportació econòmica si voleu. gràcies per participar-hi i escoltar-nos!
    Purchasable with gift card

      €10 EUR  or more

     

1.
No sé què sent ací assegut encara esperan-te amb l'anhel dels nous he imaginat la teua pell completa com un mapa estés sobre el meu mar. No hi ha demà si no ets amb mi acaronant-me, potser besant-me i tot a plena llum. L'última ràtzia ens va donar la flama per encendre torxes al camí sempre present et tinc en els meus llavis que tu escoltes com la teua veu. No hi ha demà [...] He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi. En els papers els necis t'intoxiquen i t'amaguen, no en volen saber res. Et vull amb mi, la teua pell completa, com un somni. Vine Llibertat!! No hi ha demà [...]  
2.
La sal, tota la sal en un cop d'aire suau tot amerat de mar. La mar, tota la mar cap en el darrer blau que em crida com un far. No es poden apagar les ones si ens queda la cançó per fer-nos poble. La nostra llengua és el nostre transport. Quan la teua veu m'acompanya de poc m'importa el mar que compartíem. Has fet un pont amb mots que em fan sentir-te a prop. Salpar per començar trobar-nos en un punt i aprendre a navegar. El vers que em vas donar el duc escrit ací per veure més enllà.  
3.
Ara que m'has donat la mà I note el fred dels nervis entre els teus dits Perdona'm si no puc parlar Però és que el cor em roba l'aire del pit Ara que m'has donat la mà finalment Voldria córrer als cims i després volar Tota la nit Voldria córrer als cims i després volar Tota la nit despert Ara que t'he donat la mà I encaixa suau com els estels en la nit M'agradaria dibuixar Una finestra per obrir el demà Ara que t'he donat la mà finalment Voldria córrer als cims i després volar Tota la nit Voldria córrer als cims i després volar Tota la nit despert Ara que ens em donat la mà Hem construït sobre un llenguatge proscrit Les mil paraules que faran De la remor de moltes veus un sol crit Ara que ens hem donat la mà finalment Voldria córrer als cims i després volar Tota la nit Voldria córrer als cims i després volar Tota la nit despert No digues res Només acosta't i dóna'm mà  
4.
A voltes necessites la cançó Quan vols estar despert, alerta i sobri Anant cap a Alacant —per interior— On diuen que has guardat tots els teus codis Quan ella t’acompanya no et sents nu Vas construint amb ella un nou paisatge La brúixola que et marca —com ningú— Dreceres per a fer curt el llarg viatge S’obri el cel allà on comença l’horitzó Tot es mou sota els núvols S’obri el cel allà on comença l’horitzó Roba al vent la força per a anar més lluny València necessita una cançó Per a recuperar el vell somriure De quan senyorejava sobre el món Amb una ment desperta alerta i lliure Dormida sota dècades d’asfalt jugada —com la història— sense regles Hereva del dolor d’un temps malalt On cauen en l’oblit les veus i els segles S’obri el cel allà on comença l’horitzó Tot es mou sota els núvols S’obri el cel allà on comença l’horitzó Roba al vent la força per a anar més lluny Octubre necessita una cançó Com un senyal ocult o una consigna Camine a les palpentes pels racons D’una ciutat desperta, alerta i digna Les places —a parir— infantaran Un dia nou i una nova esperança La calma dels carrers arribarà Quan trobe l’equilibri la balança S’obri el cel allà on comença l’horitzó Tot es mou sota els núvols S’obri el cel allà on comença l’horitzó Roba al vent la força per a anar més lluny  
5.
A5 · Lloc 2 03:30
Tornar al meu carrer Trobar la mateixa gent Udolar com un gos perdut A la porta de casa. Entrar al mateix bar Seure, on soliem, junts. I, entre converses de fum, la cervesa de sempre. Em queixe però sé Que no ho vull diferent. Tornar a la meua ciutat Deixar l’estació de trens Visitar l’antic hospital I la plaça Sant Jaume. Pujar al Bellveret Passejar Albereda avall Beure a la Font del Lleó A prop d’on vaig nàixer. Passejar pels menuts carrers De la Xàtiva que més vull Emblanquinats i amb balcons Forjats amb els segles. Voldria tornar a obrir La finestra que duc al pit Deixar entrar els sons D’una música lenta. Tornar, tornar a la, tornar a la mà, tornar a la mateixa. Tornar, tornar a la, tornar a la mà, tornar a la mateixa mà.  
6.
Escolta amada meva: Si jo anava a una guerra portaria l’espasa com els guerrers d’abans duien l’arc de sagetes. Lluitaria qui sap per quina ampla bandera — però millor que fos la de la meva terra: Quatre barres de sang l’or del cor que voleia. Muntaria un cavall de crinera lluenta i el meu nom s’alçaria més alt que la congesta. El meu casc com l’estel Prendria les ciutats i llurs noies vindrien a rebre’m No sabria tornar si tornar no podia amb l’espasa florida.  
7.
Em va agafar les mans i les posà en la terra i em cremà per un moment. "tu vens d'ací, no pots canviar això". Ell entenia tot el que deien els arbres, jo només sentia vent. Em va alçar contra el cel per a seure'm als muscles i esclatà la meua ment. "jo sóc d'ací, no puc canviar això". i vaig entendre tot el que deien els arbres on només sentia vent. Hem de fer més per a avançar més; si és sostenible es farà visible. Des del meu lloc fins el més remot; sembrar ací per a collir allí. Interpretar un altre repertori: salvar a pams el propi territori. Un nou model un nou poder per a fer més no renunciar a res. Hem de fer un esforç per a escoltar els arbres o només quedarà vent!  
8.
9.
En els confins d'un vell sofà ric de mudances de què em desfaig per evident falta d'espai he despertat unes "caniques" que hivernaven amb tres pessetes un bolígraf i uns tiquets. Em ve el perfum del magatzem de torrefactes i el sorollet dels ous batuts en Duralex tot cavalcant barana avall amb roba neta pujant després de tres en tres -brut- els graons. Vine-te'n amb mi... No més promeses Només vull que torne a casa Aquell xiquet que un dia vaig ser Perquè m'ensenye a parlar amb la veu nova de cada por que duc a dins En els confins d'un vell sofà ric de mudances on vaig aprendre a descordar roba interior he retrobat les discussions que edulcoraven amargs cafès sobre el futur i el nostre lloc Em ve el perfum d'una vesprada a l'Albereda i el sorollet dels teuladins a l'estació: fotografies que he guardat als embalatges arraconats dintre de l'eco del pis buit. Vine-te'n amb mi... No més promeses Només vull que torne a casa Aquell desig d'obrir el món Per desmuntar-lo I buscar entre les fitxes Una que porte el meu color. En els confins d'un vell sofà ric de mudances a qui sabré trobar de nou algun espai pense guardar el que continga a partir d'ara per retrobar-ho quan em calga respirar. Vine-te'n amb mi.  
10.
Hi ha vesprades que sonen com revòlvers en mans de policies i ministres de sanitat, educació i justícia. Hi ha ministres que saben a cadàvers suculents i cofois quan es passegen pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada. D'acord. Les vesprades no sonen. D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res. D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats i naixen del ventre immaculat de la innocència. Qui vulga dir mentides que òbriga la finestra i mire i cante el que hi veu perquè el que hi veu no passa. Hi ha revòlvers que llepen com els dits savis i eterns de la puta més cara del bordell el forat ferit del cul de cada somni.  
11.
12.
Tinc, per a tu, un present I no és d'aniversari Ni de cap dia assenyalat Tinc, per a tu, un present Que t'acompanye sempre Com el teu amulet ocult. Tinc, per a tu, un present que no cap en cap capsa Mai no és igual ni s'està quiet Tinc, per a tu, un present Perquè t'acotxe en somnis I el taral•leges de matí. Tinc, per a tu, un present En un instant te'l done El pots cantar també si vols Tinc, per a tu, un present Perquè no et sentes sola Els dies que fa mal el món. Tinc, per a tu, un present -i tot i que voldria- No et puc donar un altre temps Tinc, per a tu, un present Per fer els primers passos vers un demà ple de camins. I per si un dia ho necessites Pensa que jo et done el meu present Transforma'l en futur. Tinc, per a tu, un present I és perquè el faces créixer A l'ombra d'un cel mariner Tinc, per a tu, un present No intentes retenir-lo Tot va millor si ho tens present. Tinc, per a tu, un present Només per compartir-lo Sumar presents per al demà Tinc, per a tu, un present En nom de molts te'l done Recorda que no és de ningú.  
13.
Travesse les hores Pilotant pensaments On he descobert Els meus somnis descalços Ells em demanen que Et done la vida I jo a penes puc Estimar-te i habitar-te Jo no sóc l’únic Ni sóc el primer Que ha passejat Sobre la teua pell Sols et demane que Em deixes salvar-te I tu a penes pots Acollir-me i allotjar-me Per tu em desperte De matinada Per encendre Fogueres als balcons Uns em diuen Que sóc massa explícit Altres que em calle Coses que no vull dir Podria callar-me O podria explicar-me Però a penes puc Estimar-te i habitar-te Tot el que em dol M’ho guarde en versos Per llançar-los Quan calga dir qui som. Alguns et veuen Com una conquesta I jo et vull veure Lliure demà Com una amiga O com una terra Que ha volgut Acollir-me i allotjar-me Per tu em desperte De matinada Per pintar-me Les mans d’insurrecció  
14.
15.
B9 · Adeu 03:32
Adéu, adéu, adéu i bon camí Adéu, adéu, adéu i bona sort Només et vull agrair Tot el temps que hem estat junts Crec que si has estat a gust Ho podríem repetir... I si un dia pot ser, potser És millor no dir Massa fort. Adéu, adéu, adéu i bon camí Adéu, adéu, adéu i bona sort Pensa que voldria que estigueres amb mi sempre Però entén que tot principi té un final Pensa que voldria que dugueres amb tu sempre El record d'aquestes hores que se'n van. Ara que ens diem adéu I ens mirem de front a front Crec que seria més just No prometre'ns ara res I si un dia pot ser, potser És millor no dir Massa fort. Adéu, adéu, adéu i bon camí Adéu, adéu, adéu i bona sort Pensa que estaria ací per tu fins a trenc d'alba Però no vull apartar-te del camí Pensa que l'únic que em salva és notar que em notes I buidar-me per omplir-me sols de tu.

about

Trobareu material audiovisual complementari
al web www.verslinfinit.cat

Aquest disc i la resta de projectes relacionats amb la campanya de celebració de /Feliu Ventura • Vers l’infinit • 20 anys en directe/ han estat possibles gràcies a la participació de 289 mecenes.

“Vull agrair-te a tu, que estàs llegint aquestes paraules impreses sobre aquest vinil, haver fet possible l’edició d’aquest treball amb la teua aportació al projecte. Igualment vull agrair aquests 20 anys als escenaris a totes les persones que com a públic, com a gestores, com a organitzadores o com a músics m’heu acompanyat en aquesta llarga travessia del fer i desfer cançons a lloms d’un grapat de somnis. Ací m’he mostrat sense artificis, així com sonen van ser aquests concerts. De tots els 20 anys et porte en directe el duet amb el Borja, des del No sé que sent fins l’Adéu, i encara més lluny: fins el
Lloc de partida. Desembeina el vinil, acotxa’l al giradiscos i fes lliscar l’agulla al primer solc. Bon camí i bona sort.”

Feliu Ventura

credits

released October 25, 2013

Feliu Ventura: veu i guitarra
Borja Penalba: guitarres, acordió, percussions i veus
Pau Chafer: piano i teclat (A2 i A4)

Les melodies i les lletres són de Feliu Ventura excepte “Prometença” que és un poema de Joan Salvat Papasseit i “D’acord, d’acord” que és un poema de Marc Granell

Les cançons d’aquest disc han estat íntegrament enregistrades en directe durant alguns dels recitals de celebració dels 20 anys en directe

B1 enregistrada el 28/06/2013
a La Barricona (Ripoll)

A1, A2, A4 i A5 enregistrades el 14/06/2013
als Jardins del Palasiet (Xàtiva)

A3, B2, B3, B4, B7, B8 i B9 enregistrades el
30/05/2013 a El Musical (Benimaclet)

A6, B5 i B6 enregistrades el 27/06/2013
al Cafè Slàvia (Les Borges Blanques)

En l’elaboració d’aquest disc no s’ha efectuat cap recording ni overdub posterior a les dates d’enregistrament en directe

Tècnics de gravació en directe:
Mark Dasousa i Joel Gilabert

Mescla:
Mark Dasousa a Atomic Studio l’estiu de 2013

Disseny: Marc Padró
Fotografies: Gemma Boada
Contractació: xavi@ppf.cat

license

all rights reserved

tags

about

Feliu Ventura Xàtiva, Spain

Sóc Feliu Ventura, de Xàtiva. Cantant i autor de cançons des de 1993. He enregistrat un grapat de discos durant aquest temps, algun d’ells en directe (amb Lluís Llach). Fins el 2013, quan he celebrat 20 anys sobre els escenaris amb la campanya "Vers l'Infinit", no havia pogut enregistrar un directe en solitari i un disc de versions i rareses. Finalment, ací els teniu! ... more

contact / help

Contact Feliu Ventura

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Feliu Ventura, you may also like: