1. |
A1 · No sé què sent
04:20
|
|
||
|
No sé què sent
ací assegut encara
esperan-te amb l'anhel dels nous
he imaginat
la teua pell completa
com un mapa estés sobre el meu mar.
No hi ha demà si no ets amb mi
acaronant-me, potser besant-me
i tot a plena llum.
L'última ràtzia
ens va donar la flama
per encendre torxes al camí
sempre present
et tinc en els meus llavis
que tu escoltes com la teua veu.
No hi ha demà [...]
He imaginat. Sempre present. Et vull amb mi.
En els papers
els necis t'intoxiquen
i t'amaguen, no en volen saber res.
Et vull amb mi,
la teua pell completa,
com un somni. Vine Llibertat!!
No hi ha demà [...]
|
||||
2. |
|
|||
|
La sal, tota la sal
en un cop d'aire suau
tot amerat de mar.
La mar, tota la mar
cap en el darrer blau
que em crida com un far.
No es poden apagar les ones
si ens queda la cançó
per fer-nos poble.
La nostra llengua és el nostre transport.
Quan la teua veu m'acompanya
de poc m'importa el mar
que compartíem.
Has fet un pont amb mots que em fan sentir-te a prop.
Salpar per començar
trobar-nos en un punt
i aprendre a navegar.
El vers que em vas donar
el duc escrit ací
per veure més enllà.
|
||||
3. |
A3 · Finalment
03:52
|
|
||
|
Ara que m'has donat la mà
I note el fred dels nervis entre els teus dits
Perdona'm si no puc parlar
Però és que el cor em roba l'aire del pit
Ara que m'has donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert
Ara que t'he donat la mà
I encaixa suau com els estels en la nit
M'agradaria dibuixar
Una finestra per obrir el demà
Ara que t'he donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert
Ara que ens em donat la mà
Hem construït sobre un llenguatge proscrit
Les mil paraules que faran
De la remor de moltes veus un sol crit
Ara que ens hem donat la mà finalment
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit
Voldria córrer als cims i després volar
Tota la nit despert
No digues res
Només acosta't i dóna'm mà
|
||||
4. |
|
|||
|
A voltes necessites la cançó
Quan vols estar despert, alerta i sobri
Anant cap a Alacant —per interior—
On diuen que has guardat tots els teus codis
Quan ella t’acompanya no et sents nu
Vas construint amb ella un nou paisatge
La brúixola que et marca —com ningú—
Dreceres per a fer curt el llarg viatge
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
Tot es mou sota els núvols
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny
València necessita una cançó
Per a recuperar el vell somriure
De quan senyorejava sobre el món
Amb una ment desperta alerta i lliure
Dormida sota dècades d’asfalt
jugada —com la història— sense regles
Hereva del dolor d’un temps malalt
On cauen en l’oblit les veus i els segles
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
Tot es mou sota els núvols
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny
Octubre necessita una cançó
Com un senyal ocult o una consigna
Camine a les palpentes pels racons
D’una ciutat desperta, alerta i digna
Les places —a parir— infantaran
Un dia nou i una nova esperança
La calma dels carrers arribarà
Quan trobe l’equilibri la balança
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
Tot es mou sota els núvols
S’obri el cel allà on comença l’horitzó
Roba al vent la força per a anar més lluny
|
||||
5. |
A5 · Lloc 2
03:30
|
|
||
|
Tornar al meu carrer
Trobar la mateixa gent
Udolar com un gos perdut
A la porta de casa.
Entrar al mateix bar
Seure, on soliem, junts.
I, entre converses de fum,
la cervesa de sempre.
Em queixe però sé
Que no ho vull diferent.
Tornar a la meua ciutat
Deixar l’estació de trens
Visitar l’antic hospital
I la plaça Sant Jaume.
Pujar al Bellveret
Passejar Albereda avall
Beure a la Font del Lleó
A prop d’on vaig nàixer.
Passejar pels menuts carrers
De la Xàtiva que més vull
Emblanquinats i amb balcons
Forjats amb els segles.
Voldria tornar a obrir
La finestra que duc al pit
Deixar entrar els sons
D’una música lenta.
Tornar, tornar a la, tornar a la mà, tornar a la mateixa.
Tornar, tornar a la, tornar a la mà, tornar a la mateixa mà.
|
||||
6. |
A6 · Prometença
03:32
|
|
||
|
Escolta amada meva:
Si jo anava a una guerra
portaria l’espasa com els guerrers d’abans
duien l’arc de sagetes.
Lluitaria qui sap per quina ampla bandera
— però millor que fos la de la meva terra:
Quatre barres de sang
l’or del cor que voleia.
Muntaria un cavall de crinera lluenta
i el meu nom s’alçaria més alt que la congesta.
El meu casc
com l’estel
Prendria les ciutats
i llurs noies vindrien a rebre’m
No sabria tornar
si tornar no podia amb l’espasa florida.
|
||||
7. |
|
|||
|
Em va agafar les mans
i les posà en la terra
i em cremà per un moment.
"tu vens d'ací, no pots canviar això".
Ell entenia tot el que deien els arbres,
jo només sentia vent.
Em va alçar contra el cel
per a seure'm als muscles
i esclatà la meua ment.
"jo sóc d'ací, no puc canviar això".
i vaig entendre tot el que deien els arbres
on només sentia vent.
Hem de fer més
per a avançar més;
si és sostenible
es farà visible.
Des del meu lloc
fins el més remot;
sembrar ací
per a collir allí.
Interpretar un altre repertori:
salvar a pams el propi territori.
Un nou model
un nou poder
per a fer més
no renunciar a res.
Hem de fer un esforç
per a escoltar els arbres
o només quedarà vent!
|
||||
8. |
|
|||
9. |
B3 · Història d'un sofà
03:47
|
|
||
|
En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
de què em desfaig
per evident
falta d'espai
he despertat
unes "caniques"
que hivernaven
amb tres pessetes
un bolígraf
i uns tiquets.
Em ve el perfum
del magatzem
de torrefactes
i el sorollet
dels ous batuts
en Duralex
tot cavalcant
barana avall
amb roba neta
pujant després
de tres en tres -brut-
els graons.
Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell xiquet que un dia vaig ser
Perquè m'ensenye
a parlar amb la veu nova
de cada por que duc a dins
En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
on vaig aprendre
a descordar
roba interior
he retrobat les discussions
que edulcoraven
amargs cafès
sobre el futur
i el nostre lloc
Em ve el perfum
d'una vesprada
a l'Albereda
i el sorollet
dels teuladins
a l'estació:
fotografies
que he guardat
als embalatges
arraconats
dintre de l'eco
del pis buit.
Vine-te'n amb mi...
No més promeses
Només vull que torne a casa
Aquell desig d'obrir el món
Per desmuntar-lo
I buscar entre les fitxes
Una que porte el
meu color.
En els confins
d'un vell sofà
ric de mudances
a qui sabré
trobar de nou
algun espai
pense guardar
el que continga
a partir d'ara
per retrobar-ho
quan em calga
respirar.
Vine-te'n amb mi.
|
||||
10. |
B4 · D'acord, d'acord
01:13
|
|
||
|
Hi ha vesprades que sonen com revòlvers
en mans de policies i ministres
de sanitat, educació i justícia.
Hi ha ministres que saben a cadàvers
suculents i cofois quan es passegen
pel parc pulcríssim diumenge a la vesprada.
D'acord. Les vesprades no sonen.
D'acord, d'acord. Els ministres no saben a res.
D'acord, d'acord, d'acord. Els policies són sagrats
i naixen
del ventre immaculat de la innocència.
Qui vulga dir mentides
que òbriga la finestra
i mire
i cante el que hi veu
perquè el que hi veu
no passa.
Hi ha revòlvers que llepen com els dits
savis i eterns de la puta més cara del bordell
el forat ferit del cul de cada somni.
|
||||
11. |
B5 · Intro Present
01:17
|
|
||
12. |
B6 · Present
05:58
|
|
||
|
Tinc, per a tu, un present
I no és d'aniversari
Ni de cap dia assenyalat
Tinc, per a tu, un present
Que t'acompanye sempre
Com el teu amulet ocult.
Tinc, per a tu, un present
que no cap en cap capsa
Mai no és igual ni s'està quiet
Tinc, per a tu, un present
Perquè t'acotxe en somnis
I el taral•leges de matí.
Tinc, per a tu, un present
En un instant te'l done
El pots cantar també si vols
Tinc, per a tu, un present
Perquè no et sentes sola
Els dies que fa mal el món.
Tinc, per a tu, un present
-i tot i que voldria-
No et puc donar un altre temps
Tinc, per a tu, un present
Per fer els primers passos
vers un demà ple de camins.
I per si un dia ho necessites
Pensa que jo et done el meu present
Transforma'l en futur.
Tinc, per a tu, un present
I és perquè el faces créixer
A l'ombra d'un cel mariner
Tinc, per a tu, un present
No intentes retenir-lo
Tot va millor si ho tens present.
Tinc, per a tu, un present
Només per compartir-lo
Sumar presents per al demà
Tinc, per a tu, un present
En nom de molts te'l done
Recorda que no és de ningú.
|
||||
13. |
B7 · Habitar-te
03:24
|
|
||
|
Travesse les hores
Pilotant pensaments
On he descobert
Els meus somnis descalços
Ells em demanen que
Et done la vida
I jo a penes puc
Estimar-te i habitar-te
Jo no sóc l’únic
Ni sóc el primer
Que ha passejat
Sobre la teua pell
Sols et demane que
Em deixes salvar-te
I tu a penes pots
Acollir-me i allotjar-me
Per tu em desperte
De matinada
Per encendre
Fogueres als balcons
Uns em diuen
Que sóc massa explícit
Altres que em calle
Coses que no vull dir
Podria callar-me
O podria explicar-me
Però a penes puc
Estimar-te i habitar-te
Tot el que em dol
M’ho guarde en versos
Per llançar-los
Quan calga dir qui som.
Alguns et veuen
Com una conquesta
I jo et vull veure
Lliure demà
Com una amiga
O com una terra
Que ha volgut
Acollir-me i allotjar-me
Per tu em desperte
De matinada
Per pintar-me
Les mans d’insurrecció
|
||||
14. |
B8 · Intro Adeu
00:21
|
|
||
15. |
B9 · Adeu
03:32
|
|
||
|
Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort
Només et vull agrair
Tot el temps que hem estat junts
Crec que si has estat a gust
Ho podríem repetir...
I si un dia pot ser, potser
És millor no dir
Massa fort.
Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort
Pensa que voldria que estigueres amb mi sempre
Però entén que tot principi té un final
Pensa que voldria que dugueres amb tu sempre
El record d'aquestes hores que se'n van.
Ara que ens diem adéu
I ens mirem de front a front
Crec que seria més just
No prometre'ns ara res
I si un dia pot ser, potser
És millor no dir
Massa fort.
Adéu, adéu, adéu i bon camí
Adéu, adéu, adéu i bona sort
Pensa que estaria ací per tu fins a trenc d'alba
Però no vull apartar-te del camí
Pensa que l'únic que em salva és notar que em notes
I buidar-me per omplir-me sols de tu.
|
||||
Feliu Ventura Xàtiva, Spain
Sóc Feliu Ventura, de Xàtiva. Cantant i autor de cançons des de 1993. He enregistrat un grapat de discos durant aquest temps, algun d’ells en directe (amb Lluís Llach). Fins el 2013, quan he celebrat 20 anys sobre els escenaris amb la campanya "Vers l'Infinit", no havia pogut enregistrar un directe en solitari i un disc de versions i rareses. Finalment, ací els teniu! ... more
If you like Feliu Ventura, you may also like:
Playing with Esu / Where will Ogun Live
by Neo Griot & The Afrocentric Prince
featured on Bandcamp Radio Jan 25, 2022
go to album
Fodder
by Douglas Kearney & Val Jeanty
Poet Douglas Kearney and composer/producer/drummer Val Jeanty link up for a a compelling LP that feels like the written word come to life.
go to album
Nekomata EP
by Mikado Koko
On her new EP, Japanese producer Mikado Koko deconstructs the traditional, mixing avant-garde vocals and glitch breaks with koto.
go to album
aint about me
by aint about me
In a lane all his own, aint about me lays moody spoken word over rippling soundscapes on songs that feel cinematic in scope.
go to album
This Is Madness
by The Last Poets
featured on Bandcamp Radio Jun 23, 2020
go to album
The Japanese Rimbaud
by Mikado Koko
Mikado Koko blends glitchy ambient with excerpts of poems from the late Japanese experimental poet Chuya Nakahara.
go to album
We Must Be Sacred
by The Last Poets
featured on Bandcamp Radio Oct 23, 2018
go to album
